marginàlies

La processó va per dins, sí. El dissabte s’atansa i ahir plovia i avui fa vent. Les primaveres ja ho tenen, això de fer matx, almenys climatològicament. Les revoltes d’abril se centrifuguen el maig, que diria un poeta entrat en costura. Som passador de pena, encara que faci mans i mànigues per no fer-ho coneixedor, i en pas molta per dissabte, demà passat. Perquè dissabte, sant Maties o Macià, a Ciutat s’hi farà la festassa per la Llengua organitzada per l’OCB i hauríem d’omplir –d’ensardinar, diria jo- la plaça Major per treure pit per aquesta llengua nostra que tant de gust ens dóna a desgrat dels acomplexats i dels amants del dictat. I perquè aquesta festassa sigui lluïda cala que el temps ens doni una mà; ni que sigui una treva perquè Cucorba, Al-Mayurqa, els Castellers de Mallorca, els Al·lots de Llevant, Broots i Quimi Portet puguin engrescar-nos com desitgen; i com desitjam.

I parlant de processons, aquesta nostra per la llengua , la cultura i el país, és llarga i el ciri curt. Hi ha tant per fer en matèria lingüísticocultural, que just pegar-hi una ullada distreta, el panorama que s’obre atordeix i mareja. I així i tot, malgrat la penada que pas i les dificultats passades, presents i futures, algun dia passarà la processó per casa de la nostra llengua. Segur!