Tot diu però sense cap estridència per poder afirmar que el silenci acompanya el capvespre. Tot esdevé la quietud que mai no hauria de cessar, el temps i el pes de tot allò petit, dels detalls que es poden estirar i desplegar a plaer, dels sons que es negligeixen d’habitud: el cop d’aire de les aus que es retiren, l’espetec gairebé imperceptible d’una branca del llimoner, l’apagada lenta de tots els rojos que encara tenen juguera, els deixants de la lectura que naveguen a tota vela per la mar de mà del pensament…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!