marginàlies

L’atzar, aquest ésser poderós que determina l’existència pels detalls que hi incorpora immeditadament, ha volgut que avui, precisament avui que fa onze anys que deixà de viure, m’apropàs a una poeta italiana que no coneixia, Alda Merini, i que en conegués alguns poemes que m’han colpit, com per exemple aquest:

Els poemes més bells
s’escriuen sobre les pedres
amb els genolls nafrats
i les ments esmolades de misteri.

I té tota la raó: sense els colzes i els genolls sobre les pedres de l’exigència i les raons del magí d’ungles amb l’estupidesa, no cal intentar escriure res. I molt menys assolir l’estadi menys exigent de la bellesa.

Aquest poema pertany al recull “La terra santa” editada a Menorca per “Arrela” en traducció de Nora Albert.