marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de març de 2021
0 comentaris

LA SUPRADIADA SENSE SEGONA FESTA

Un temps, les celebracions grans (Nadal, Pasqua i Pasqua de Pentacosta, també coneguda per Pasqua granada o Quinquagesma) tenien segona festa,  una iniciativa carolíngia. En tractar-se de festes marcadament  familiars –tots els membres de la nissaga es reunien a la casa pairal- per facilitar el retorn als lloc de feina, l’endemà d’aquestes celebracions no comptava com a dia feiner. Amb el temps, aquesta mena de dispensa dels senyors es convertí en festa, que en els nostres Països encara es conserven.

Ahir se celebrà la Diada de les Illes Balears, per commemorar la publicació en el BOE del primer Estatut d’Autonomia de l’any 1983, que es va reformar el 2007, però no té segona festa, la qual cosa deu poder significar que no és tan grandiosa com molts pensen o voldrien. I és que la “balearitat”, per molt que es pretengui des de distints àmbits, no té cap arrel i sí tots els regusts del provincianisme que es remunta al 1833, quan es divideix administrativament en províncies Espanya.

L’article 1 de l’Estatut de 1983 diu que: “El poble de les illes Balears, com a expressió de la seva identitat històrica i dins de la unitat de la nació espanyola, es constitueix en comunitat autònoma, per accedir a l’autogovern, d’acord amb els principis i en el marc de la Constitució i del present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”. Que els que habitam, sentim i patim les illes Balears i Pitiüses no som un sol poble, el “balear”, (la qual cosa no ens empetiteix, ans tot el contrari), com es dedueix d’aquest article categòric, és tan evident que en el redactat de l’Estatut reformat el 2007 se suprimeix i es precisa, com ha de ser, cada poble illenc: “La nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com a expressió de la seva voluntat col·lectiva i en exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i les regions, es constitueix en comunitat autònoma en el marc de la Constitució i d’aquest Estatut”.

Per això, justament, perquè cada illa sí que té arrels fondes que es manifesten i se celebren; perquè cada illa té la seva diada, com ha de ser, aquesta Diada de l’1 de març pretesament supradiada mai no ho serà perquè ningú no la sent seva; perquè no és nostra, dels illencs, és del butlletí oficial sense dret, òbviament, a segona festa.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.