marginàlies

La pluja, en tot cas, reblaneix el mal,
no l’arrossega cap a la forca,
ni troba temps per afegir al banyat
de la fragilitat extrema i esgotadora.
Plou sobre els taüts i ningú no els plany,
en canvi tothom procura no badar els ulls
a l’aigua perquè no penetri
en la sang cansada ni cridi la dolenteria.
L’infant no es cansa de parar la boca
al ruixat esperant que es converteixin
en or les dents de les hores.