marginàlies

No sap ben bé per què vol tornar a sentir “I Don’t Know How to Love Him” en la veu d’Yvonne Elliman, una de les peces de l’òpera rock “Jesus Christ Superstar”, del mestre Andrew Lloyd Webber, deianenc per temporades. La pel·lícula basada en aquesta obra l’impactà, sobretot el Judes que interpretava Carl Anderson. No acabava de tenir el seny complert, aleshores, -i ara en dubte com més va, més- i tot ell era efluvi constant de ganes de tot per no saber on anar a cercar-ho ni on preservar-ho. Però recorda nítid el xoc de veure Judes empaitat per tancs en un desert d’Israel en ple remordiment per haver traït son amic Jesús. I els assots a ritme de guitarra acústica i percussió potent, i els escruixidors vint-i-nou…

Sembla que Lloyd Webber es basà en l’Evangeli de sant Joan per compondre l’obra i això el fa caure en el compte que fa no res el mestre Jordi Savall ha estrenat una versió de “La Passió segons sant Marc”, de Johann Sebastian Bach, que estrenà el Divendres Sant d’ara fa 287 anys. L’haurà de recuperar, es diu; és peremptori. Savall és mestre en plenitud: a Granollers dedicà aquesta Passió de Sant Marc als nostres presos polítics i als nostres exiliats, i a París també repetí la dedicatòria. Pocs com ell.

I també s’adona que el Judes que tant l’impactà, Carl Anderson, morí de leucèmia el 2004 i que Leonard Cohen li dedica la cançó ‘Nightingale’ del treball “Dear Healther”, del mateix any. Colpidor.

Com sigui, res no el distreu de la relectura de “El tren de Bagdad”, de Manuel Forcano, per acabar de fer dissabte del Dissabte Sant:

Queda’t sense respiració
o no beguis res
fins que entenguis la set de galleda
que té el pou. Les portes volen gent
que entri i surti. A la pista del circ
la xarxa resa perquè falli
el trapezista.
El ble vol foc.
El desig és una alarma
que t’avisa que som vent
i necessitem banderes.