marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
4 de març de 2013
0 comentaris
LES AFIRMACIONS DE LA XXIV SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ
Ahir es va cloure la vint-i-quatrena edició de la Setmana del Llibre en Català que, enguany i excepcionalment, es va celebrar a Can Alcover, espai de cultura, seu institucional de l’Obra Cultural Balear. Cal recordar que es decidí ocupar aquest espai, a proposta de l’entitat, davant la retirada del suport del Consell de Mallorca als organitzadors, que es plantejaven no celebrar-la.
El Gremi de Llibreters de Mallorca ja ha informat que, tot i el petit format de la Setmana i altres dificultats, s’han superat tant el nombre de visitants com les vendes de l’any passat. Un èxit, per tant. El repte s’ha superat amb nota alta. El múscul, tant del català, de la literatura catalana i dels lectors, ha quedat més que demostrat. S’ha palesat, a més, que aquesta festa literària s’ha fet un lloc destacat en les preferències firals de la ciutadania de Mallorca, donant la raó als que, des del primer moment, consideraren que no es podia interrompre el doll de llibres, mots i lectures.
Els responsables polítics actuals del Consell de Mallorca no en prendran nota, car no els importa gens ni la llengua de l’illa ni els drets dels catalanoparlants, però farien bé de prestar l’atenció que mereix una dada com aquesta. Convindria que s’adonassin que el resultat de la Setmana no és conseqüència del resistencialisme, sinó de l’afirmació. No veuen que el manfotisme lingüístic que durant anys planà sobre l’arxipèlag s’ha esvaït?
La societat mallorquina organitzada sap respondre convenientment a tota galtada a la seva llengua envergada per aquells ens públics i polítics que més i millor haurien de vetllar pel seu coneixement, ús i prestigi. Poden seguir menyspreant el català i els qui el parlam; poden posar tots els pals que vulguin a les rodes de la seva existència: tanmateix, Mallorca –i la resta d’illes- com més va, més es confirma o reafirma en les seves identificacions. I en el cos d’aquesta mancomunada voluntat de ser no hi entra cap bala d’infàmia, burla, mentida, manipulació o tergiversació.
Els responsables polítics actuals del Consell de Mallorca no en prendran nota, car no els importa gens ni la llengua de l’illa ni els drets dels catalanoparlants, però farien bé de prestar l’atenció que mereix una dada com aquesta. Convindria que s’adonassin que el resultat de la Setmana no és conseqüència del resistencialisme, sinó de l’afirmació. No veuen que el manfotisme lingüístic que durant anys planà sobre l’arxipèlag s’ha esvaït?
La societat mallorquina organitzada sap respondre convenientment a tota galtada a la seva llengua envergada per aquells ens públics i polítics que més i millor haurien de vetllar pel seu coneixement, ús i prestigi. Poden seguir menyspreant el català i els qui el parlam; poden posar tots els pals que vulguin a les rodes de la seva existència: tanmateix, Mallorca –i la resta d’illes- com més va, més es confirma o reafirma en les seves identificacions. I en el cos d’aquesta mancomunada voluntat de ser no hi entra cap bala d’infàmia, burla, mentida, manipulació o tergiversació.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!