marginàlies

El passat divendres dia 14 de novembre,  a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’advocats de les Illes  Balears, es va lliurar el quart premi Agustí Juandó i Royo a Gabriel Fiol Gomila, magistrat i president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Aquest premi, concedit per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, s’atorga a persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin destacat per la defensa i lluita de la llengua catalana en l’àmbit jurídic i jurídicoadministratiu dels Països Catalans.

El guardonat en la quarta convocatòria, Gabriel Fiol Gomila, va néixer a Es Castell (Menorca). La seva aportació al món del dret i de la llengua catalana ha estat extraordinària i molt valuosa atès que, a banda d’expressar-se en aquesta llengua al llarg de l’exercici de la seva professió, ha treballat per una justícia de “serveis públics”, facilitant als professionals del dret i al ciutadà davant els òrgans judicial un tractament respectuós amb l’exercici dels seus drets, inclosos el d’expressar-se en català. En les seves paraules d’agraïment pel guardó advocà per un reconeixement unànime dels drets lingüístics de tots aquells ciutadans de l’Estat espanyol amb llengua pròpia diferent al castellà, i sol·licità a l’administració pública de les Illes Balears, encarregada de vetllar per aquest dret i d’estendre l’ús del català en tots els àmbits, més implicació en aquesta tasca. I no s’oblidà de recordar que la Carta Europea de les Llengües egionals o Minoritàries, que emparen aquests drets lingüístics, va ser firmada per l’Estat Espanyol. Aquestes consideracions del magistrat Gomila cobren força i valor si s’atén que ben aviat s’iniciarà a les Illes Balears el traspàs de competències en matèria de Justícia.

Quant  l’advocat que dóna nom al premi, Agustí Juandó Royo, cal recordar que era secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936 quan va esclatar la Guerra. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El franquisme acusà Juandó d’ésser el promotor de la catalanització dels serveis de Justícia a l’Audiència i als jutjats. Segons les fonts franquistes: “se hicieron autos, providencias, diligencias, notificaciones y cédulas de citación, etc. Impresos para lo criminal y libros de registros en catalán enviándose ese material a los juzgados de Barcelona consiguiendo con ello su propósito de caràcter de separatista”.

El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra amb altres 14 persones sense cap mena de relació entre elles que justifiqués el procés comú. En el consell de guerra, recollint la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per a normalitzar l’ús del català en aquella institució, es va recollir a la sentència com a fet inculpatori i va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar. Va ser executat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.