No és desitjable utilitzar el nom i els llinatges de qui sigui per fer-ne bromes, però davant demostracions de menyspreu i humiliacions, reparar en les formes costa déu i ajut. I la veritat sigui dita, en molts casos el joc de paraules que corren ben aviat demostren la capacitat creativitat del personal que pateix les atzagaiades dels caps de trons que ens comanden. Per exemple, just després que transcendissin les excursions ben cares -i pagades entre tots- dels consellers Bosch i Company a Cabrera, el “Bosch esponja” va fer fortuna i en segueix fent.
Del ministre José Ignacio Wert, el joc de paraules més immediat és dir-li “cap wert”, sabent que “cap verd”, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un “cap sense seny, que no ha arribat a l’estat de maduresa mental”.
I sabent també que el “wert” alemany és el nostre “valor”, el cap em vola cap a un personatge radiofònic reconvertit en còmic i en serial televisiu: “Diego Valor”. Tingué un vida curta, però intensa, del 1953 al 1958. Es tracta d’un militar explorador de l’espai que s’enfronta a tots els mals i els malvats inimaginables per evitar de totes totes la invasió marciana de la terra. És clar que duia ben incorporat, com un segon vestit astronàutic, la ideologia franquista.
Tafanejant per internet he aconseguit trobar la portada d’una de les seves històries que ara mateix té un valor (o wert) extraordinari i prou il·lustratiu: “Estat d’alarma”. No cal dir que Wert no és Diego Valor: és el malvat que vol envair ca nostra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recomano llegir Delenda est Hispania de l’Albert Pont.
Aquest atac només s’atura amb la independència. Les dilacions convergents i potser d’Esquerra van a favor dels “malvats”.
Poca conya! Inconscients! Heu fet fora del Parlament a Solidaritat, l’única formació amb idees clares i acció decidida.