marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de setembre de 2021
0 comentaris

EL TEMPS I ELS OBJECTES DELS TALLERS MARGINÀLIA

Als Tallers Marginàlia, el calendari de l’espai destinat a l’administració, hom diria que admonitòriament, encara mostra la pàgina del mes de març de 2020, l’inici de l’era inacabada de la pandèmia o de la COVID19. I ningú ja no fa comptes adiar-lo, ni quan el 30 de novembre es tanqui definitivament la parada cloent, així, sis anys de feinota feixuga, que diria el poeta Bartomeu Fiol, i no per fer poemes espaviladorament bells.

I paradoxalment, tots els rellotges que s’ofereixen (una cinquantena pel cap baix), petits i grans, sota l’esguard senyorial del rellotge de pèndol que toca quarts i hores, marquen l’hora exacta. No n’hi ha cap amb les agulles retudes. El porter dels Tallers, un resident trempat que ara mateix és a l’escar hospitalari per un ronyó en rebel·lia, bé que cuita de donar-los corda o de canviar-los la pila quan es comencen a retardar. Com si el còmput horari, l’avenç tediós de les agulles intocables, incansables cap a la dreta sempre, infongués aire renovat tant als tallers com a la desventura dels seus mantenidors.

Contemplant el que s’exposa en aquests tallers, emergeixen tot de reflexions i evidències que aculen la nostra constitució pretesament humana tot deixant al descobert bona part de les seves servituds. La primera, que tot el que es mostra de la manera més digna possible va ser rescatat del camí de la deixalleria, des de l’aparadora monumental de fusta noble fins al recordatori d’una primera comunió. Absolutament tot havia de parar a la foguera per decisió inquisitorial del mercat que tot ho ordena i regula, i que no permet cap dissidència.

I tot, absolutament tot, és recuperable per al seu ús; no hi ha res, per primari o poc significant que sigui, que no pugui seguir fent servei, la qual cosa demostra que desprendre’s d’aquests mobles, estris o peces de roba no era per desgast o vellura, sinó perquè s’havien de substituir per altres elements més d’acord amb els gustos imperants a cada moment. I és per això i no per altra cosa que se’n recupera l’ús.

Comptat i debatut, però, mentre debanam pensades de per riure, moltes d’elles; mentre exposam totes les metàfores i les lliçons que se’n desprèn de tot plegat, farem bé de passar pels Tallers i bescanviar qualsevol objecte (des d’un disc de vinil a un quadre de Pere Quetgles i Ferrer, Xam) per una aportació econòmica que ajudi a mantenir el projecte assistencial de Can Gazà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.