marginàlies

Aquesta reflexió forma part del número especial i extraordinari de la revista “Es Castellet” (núm. 57), de Bunyola, dedicat al tancament de l’Hospital Joan March, una instal·lació fortament vinculada a la vila. Gran encert, aquesta edició, engegada perquè, com s’assenyala a l’editorial, “Defensam Caubet per la història, per la importància que ha tengut i té per al poble i per a Mallorca i, al mateix temps, exigim valentia a l’equip de govern i al batle de Bunyola, Jaume Isern, perquè, amb el consens de les altres forces polítiques del municipi, actuï com a batle de tots els bunyolins i defensi davant totes les instàncies el manteniment del Joan March. No podem acceptar altra decisió que no sigui una rectificació en l’ordre de tancament. Ens hi va la salut i la dignitat”.

Les Illes Balears, en aquests moments, tenen gairebé 170.000 persones en atur, és a dir, més del 28% de la població activa. Així, tenim el dubtós honor de ser la cinquena “comunitat” amb més atur, més del doble, per exemple, que el País Basc, amb una taxa del 13,55%. Una segona dada, i aquesta sí que ens col·loca primers, per desgràcia i vergonya: el 40,8% dels alumnes de les illes abandonen els estudis en haver acabat l’ensenyament obligatori, la qual cosa aboca molta de la nostra joventut a la precarietat laboral i social. I una  tercera, i definitiva: gairebé 24 persones de cada cent estan en risc d’exclusió social, unes xifres que ens situen molt lluny, enforíssim!, de Navarra, que en té 10 de cada cent.

Aquestes tres xacres o sagnies socials haurien de marcar amb foc qualsevol projecte polític sotmès a la consideració democràtica de la ciutadania. Lluitar per rebaixar aquesta asfíxia ciutadana hauria de ser prioritari per a qualsevol govern  que tingués dos dits de seny i dues unces de sensibilitat. Per mera higiene democràtica, l’objectiu gairebé únic de qualsevol programari polític seria treballar de valent per aconseguir treure del perill d’inanició o del clot de la desprotecció aquesta allau de persones.

¿Què ha fet el Govern de José Ramón Bauzà per mirar d’aturar l’hemorràgia social de l’atur, per estroncar la fuita prematura dels joves del sistema educatiu o formatiu, per frenar la caiguda en picat i als abismes de la pobresa extrema tants mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers? Res en absolut. Bé, sí que ha fet molt i bé, i en poc temps: empitjorar la situació dels tres àmbits retallant en educació, en sanitat i en serveis socials. El govern Bauzà no ha emprès cap iniciativa per intentar pal·liar aquestes clamoroses mancances. Sí n’ha emprès per atacar sense pietat la nostra llengua i cultura, i per desapoderar la ciutadania. La desactivació del Consell Econòmic i Social i el Consell de la Joventut de les Illes Balears bé que ho testimonien. En aquest sentit, el govern Bauzá és el més destructor dels que han tengut les Illes Balears d’encà de la mort del dictador.

Per què tanca els hospitals General i de Caubet? Per estalviar poc més de dos cents cinquanta milions d’euros, proclama. No ha tengut gens en compte els rèdits socials d’ambdues instal·lacions hospitalàries ni els modèlics professionals que les atenen. Podia exsecallar aquests milions d’altres departaments, sens dubte. De fet, ens ha pujat gairebé mig cèntim d’euro la benzina (que ja és la més cara de l’Estat espanyol) per invertir-ho hipotèticament en sanitat. Per què, idò, una de freda i una altra de calenta? Perquè deploren l’estat del benestar i el volen desballestar. Per ells, compta molt més el palau de congressos que no l’atenció pal·liativa que es desplega a Caubet. Saben prou bé que l’atenció sociosanitària és una necessitat apressant perquè canten les demandes, però fan mentir les seves barbes.

I entre tantes bestieses, què diu l’equip de govern de l’Ajuntament de Bunyola?  El seu silenci és tan clamorós com còmplice. Ja sabem que José Ramón Bauzá té fermats ben curts i amb molt poca palla “els seus” batlles; que no admet cap discrepància; que batlle “seu” que no creu, batlle que castiga. A l’hora d’escriure aquestes línies, el batlle de Bunyola no ha dit res, del tancament de Caubet, senyal inequívoc que hi està d’acord. No li importen gens ni els treballadors de la vila que hi fan feina, ni la feina que s’hi fa.

I no dirà res, del tancament de Caubet, perquè el batlle de Bunyola ha demostrat a bastament que no serveix els bunyolins; serveix el seu partit. Més concretament, la part més extremadament dretana del seu partit que ara mateix mana i comanda aquí i a Madrid, que és com dir que Madrid ens mana i comanda.