marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de gener de 2022
0 comentaris

EL LLENÇ DELS SOMNIS

En el somni obria molt els ulls per retenir com més detalls del somni millor i, així, poder recordar-ho al més fidelment possible en despertar-se. I en els ulls oberts de bat a bat el cel i la mar es barregen, i les àguiles coneixen les zones abissals dels oceans i els peixos caragol la veritat tan presumida i xerraire de la claror. Algú que no veu li ofereix una copa de fang i li demana amb veu aquietadora que es begui el contingut a glops petits, sense presses, si pot ser unes gotes a cada presa i prou. I talment ho fa, i a cada gota insípida però que li perfuma la boca una escena nova que el corprèn i hi para tota l’atenció per poder-les reviure. I s’adona que del ulls li brollen ametllons i aigua que li trasmuden les galtes, les hi enrojolen com quan era petit i s’empegueïa per qualsevol fotesa perdent la parla i la parleria. I de cop, el llenç sobre el que es projecten els somnis es torna blau, un blau tranquil i confiat que ben aviat li tapa els peus ardents que voldrien trepitjar raïm. I en despertar-se no recorda res del que ha somniat, però sent un xiulet molt desagradable en les dues orelles, com si hagués passat la nit dins una tuba.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.