marginàlies

Avui fa 50 anys justs que Neil A. Armstrong (1930-2012) va ser el primer home que va trepitjar la lluna. Un gran salt per a la humanitat, efectivament. Armstrong, en tornar de la lluna, seguí en el programa espacial nord-americà uns anys i després, a partir del 1971, es dedicà fonamentalment a fer de professor d’enginyeria aeroespacial a la universitat de Cincinnati. Era de caràcter introvertit i el 2005 demandà el seu perruquer, Marx Sizemore, per vendre per 3000 dòlars un floc dels seus cabells al col·leccionista John Reznikoff , que diu que té cabells de d’Abraham Lincoln, Marilyn Monroe, Albert Einstein i Napoleó.

El 21 de juliol 1814, Ferran VII instaurà de nou la Inquisició, que havien abolit les Corts de Cadis el 28 de febrer de 1813. No obstant, el 9 de març de 1820, “El Rey Felón” és obligat pel “pronunciamiento de Riego” a jurar la Constitució de Cadis. Tots sabem com acabà el “trienni liberal” i l’octubre de 1823 es retornà a l’absolutisme tot i que sense la Inquisició, encara que a moltes diòcesis s’hi implantessin  les Juntes de Fe. No serà fins al 1834 que es dissoldrà definitivament  el Tribunal de la Inquisició.

I tanmateix, avui, a qui em de fer més present que mai és a Xesco Boix (Francesc Boix i Masramon), que avui fa 35 anys que partí per descansar una temporada llarga després de fer-ho tot perquè els nins i joves cantessin en català. Fou un gran animador i encara més un extraordinari activista que recuperà moltes cançons populars dels nostres Països i n’adaptà d’altres al català del folk americà. Ara que ens espantam tant que als patis de les escoles els nostres infants no parlin, ni cantin, ni juguin en català és quan més t’adones de la falta que fan feinerots com Xesco Boix.