La casa de Contador feia dies que romania tancada. El veïnat en feia altres tants que no el veia davallar a la vila oferint oportunament conversa a qui volgués fer un téntol a la rutina o a l’avorriment.
Mai no rodà la clau de casa, Contador, i hi pogueren entrar, els més apropats, per mirar d’entendre la seva absència. Just entrar, les tres dones i l’home que ho feren se sentiren empesos cap on escrivia versos, Contador. I a la taula on ho feia amb lletra clara i sense cap esborrall hi trobaren un únic full que deia: “Viuré prou per veure’m test de text enravenant i humitejant”. Aixecaren la vista i a l’altra banda de taula un esplendorós…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ram de magnòlies blanques, il.luminades pel sol de la tarda…