marginàlies

L’any passat va fer vint anys que se n’anà Vicent Andrés Estellés, un dels més grans poetes que ha tingut mai la llengua catalana. L’any passat també en va fer trenta de l’edició dels seus “Poemes preliminars” a la col·lecció “Tià de Sa Real”, editada pel Foment de la Cultura de la Ciutat de Manacor.

Aquesta col·lecció extraordinària que no ha tingut la continuació desitjable, va ser dirigida inicialment per Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera i Guillem Vidal Oliver, tots tres també de vacances permanents: Llompart el 1993, Riera el 1996 i Vidal el 1992.
Fa bé, aquest diumenge radiant, rellegir, redir, remugar, aquest tercer poema preliminar d’Andrés Estellés:

Declararé unes fidelitats.
Explicaran, si de cas, certes coses.
Proclamaré en cànter i la rosa.
Evocaré un compromís de vidres.
Invocaré un passat gloriós.
Retrobaré unes vides de fang.
Instauraré unes realitats.
Demanaré comprensió i ajut.
Rescataré un manament d’aloses.
Establiré un ritual de pedres.
Encendré un foc a la torre més alta.
Reiteraré la comanda ancestral.
Amb lentes mans enlairaré una cendra.
Amb pas segur pujaré vells graons.
No tornareu a saber res de mi.
Pujaré l’altar pedregós de la Pàtria.