marginàlies

Anit de celebra a Barcelona la Festa de les Lletres Catalanes, o la Nit de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural, en el decurs de la qual es lliuren el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi Muriel Casals de Comunicació, el Premi Internacional J. B. Cendrós, el Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies i el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.
A aquesta celebració hi dedicava una atenció preferent Jordi Cuixart, el president d’Òmnium reclòs a Soto del Real per voler cedir la veu al poble i per dignificar-lo -mira tu quin crim tan execrable!- i enguany no hi serà, o hi serà d’una altra manera.
Com més pens en els Jordis, en Quim Forn i en Oriol Junqueras empresonats sense cap motiu i, a sobre, presentats per la Fiscalia com a violents explosius, la ràbia em pren el cos i el coneixement. És tan cruel fer-los passar públicament per allò que no són, per allò que sempre han abominat!
És més que evident que són hostatges d’un poder que put i per això un jutge, un sol home -no sé si sol-, decideix que Jordi Sànchez i Oriol Junqueras no poden participar, en qualitat de candidats, en la campanya electoral i, a la vegada, posposa a dia 7 de gener la nova declaració que tots li han demanat de fer. Revenja clara.
El poliesportiu Virrei Amat -significativament instal.lat al carrer Joan Alcover- anit tornarà ser un clam groc a favor d’ells. I cal que sigui un clam enorme perquè no ens podem permetre tenir quatre persones bones tancades per ser dignes, pacífiques i honestes i restar tranquils. Són allà per nosaltres.