marginàlies

Una nina de vint mesos ha mort a la Bisbal d’Empordà per la pedra que hi va caure ahir. Una precipitació de pedres ferotge amb boles de gel de fins a 10 centímetres de diàmetre que va fer tot el mal que va poder.

Era aigua, el que demanàvem i ens han enviat malvestat.

Una tragèdia, un horror com totes les morts infantils, decessos silents, que no transcendeixen, que amagam per no distreure’ns del consum però que hi són amb efectes devastadors.

A l’Estat, segons dades de l’any passat, 3,06 infants menors de 5 any de cada 1000 nascuts vius, moriren. Al nostre arxipèlag, la taxa és una mica més baixa, 2.52. Són xifres baixes, certament, però hi són.

I a nivell mundial, just per desnutrició, moren diàriament 8.500 infants. Morts perfectament evitables si existís la humanitat. Són morts que no pesen a ningú, que tothom ignora; morts d’infants que ningú no plora ni aixequen revoltes en els panxacontents d’enlloc.