marginàlies

Fa 102 anys, avui, dia per dia, que va néixer a Barcelona Maria Aurèlia Capmany, novel·lista, dramaturga i assagista, si ens referim només al seu vessant literari. Però també fa ser una activista abrandada en tots els camps on la llibertat n’és el moll de l’os.

«Sóc una dona, ja ho veus; una dona. Sóc una dona i no hi puc fer res» deia, i encara diu amb tanta o més potència que quan era aquí per fer el món més vividor i plantar-nos a la cara allò que sentia i que manta vegades no volíem sentir.

«La dona mai aconseguirà res si no entén i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de les dones, sinó a favor d’una persona oprimida, utilitzada i injustament tractada». Clar, català i Capmanyà. No ho diu ella, però no em fa res dir-ho jo: qui oprimeix, utilitza i tracta injustament la dona és l’home; som els homes.

Per sempre, Maria Aurèlia Capmany, que continuïs sent-hi per molt que els vents arnats d’ara no t’escoltin i els molins que fan anar la idiotesa t’amaguin.