marginàlies

Obres qualsevol llibre dels que estimes,
dels que t’has tatuat al sentiment,
o et dónes a qualsevol de les músiques
que et desballesten totes les supèrbies
i de tu només en queda una esquerda.
I et demanes si encara hi ha paraules
per les quals val la pena comprometre
la configuració d’un alè.
I és quan veus que els somnis han cobrat esma
i que milers de garses sobrevolen
els carners que han pres el lloc a les illes
i on els voltors amanyaguen i besen
les hienes que esperen impacients
la ració pactada de carronya.
I és quan t’adones que estàs molt cansat
i que la mort no es cansa de xitar-te.