marginàlies

Fa trenta-un anys que l’Obra Cultural de Búger recuperà la Festa del Jai, una celebració que venia de lluny i que la Guerra i la conseqüent -i blasmant i sangonosa- dictadura arraconà com tantes altres manifestacions que exalten el caràcter de Mallorca. La celebració recorda l’al·lotea bugerrona que, a l’hort de Cas Pobil, anava a esperar els modests presents que els portaven els majors després d’haver firat a Sineu. La del Jai és una festa, per tant, que, entre d’altres preuats atributs, posa en valor les relacions entre les generacions que porten acumulats molts anys i saviesa, i les que en van fent provisió; entre la infantesa que s’enfila i la vellura que se’n va, com diu Joan Alcover a l’himne de Mallorca.

Com a complement a aquesta celebració, avui a la una i mitja també farà parada a Búger el Correllengua, i serà un bon moment per refermar la responsabilitat de tots en fer més present arreu i amb prou potència la nostra llengua. En aquest cas, són els joves els que presenten als grans, als jais, la flama dels nostres mots, de la nostra expressió genuïna que ens uneix a la resta de països de parla catalana. És, precisament, la flama de la llengua que tots els jais d’aquestes terres ens han llegat, que nosaltres, al nostre torn, hem de transmetre als qui precedim. I res ni ningú no pot interrompre la transferència plena d’aquest llegat, d’aquesta herència immaterial però tan essencial i definitiva. Res ni ningú ens pot impedir que facem córrer, en el nostre àmbit lingüístic, els nostres mots perquè arribin pertot. La llei ens empara i ens hi obliga el respecte escrupolós a l’avior i a la decència humana.