marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de juny de 2021
0 comentaris

SER BO I NO PIRATA

Sembla que hi ha força consens entre historiadors i altres escodrinyadors de les cuites dels prohoms passats en qualificar de “bon home” –o d’home bo, que no sé si és exactament el mateix- el Papa Joan XIII, nascut Angelo Giuseppe Roncalli a Sotto il Monte, Bèrgam, el 1881 i traspassat a la Ciutat del Vaticà tal dia com avui del 1963. Ja era gran, 78 anys, quan l’elegiren Papa, i era ben conscient que l’havien elegit perquè volien –els que dominaven el Vaticà- que el seu papat fos breu, com ho havien estat tots els papes que havien pres el nom de Joan. Volien un Papa patriarcal, més del cel que de la terra i, vés per on, els organitzà un concili que suposà una bufada d’aire nou important a la secular estagnació de l’Església catòlica.

I d’aquests papes Joans, sorprenent els cardenals, Roncalli va voler ser el XXIII, nombre que es va fer seu un considerat antipapa: Baldasare Cossa, coronat el 1410 en el concili de Pisa, en ple cisma d’Orient, coincidint amb el temps amb altres dos papes: Gregori XII i Benedicte XIII.

I sobre aquest antipapa se n’ha escrit prou i no, precisament, per bé. Alguns el consideren el “papa pirata” perquè la seva família era poderosa, amiga dels Mèdici, i, per això, no dubtava a fer el que fos per augmentar tant el poder com la fortuna. De fet, Baldasare Cossa era militar i gens espiritual: un dia abans de ser proclamat Papa l’ordenaren capellà. Abonat a tota mena d’intrigues, lluites i escàndols, durant els cinc anys que va ser Papa no en va fer de bona, com se sol dir. Tanmateix, el 29 de maig de 1415 és destituït acusat de simonia, heretgia, cisma, assassinat, violació, sodomia i incest. De tot això, que no és poc.

El Joan XXIII bo, en Roncalli, “el papa bo”, de ben segur devia conèixer Baldasare Cossa esdevingut Papa i pensà que havia arribat l’hora d’esborrar-lo gairebé definitivament de la història de l’Església –no sempre exemplar ni edificant, clar- sent-ne l’antítesi. Angelo Giuseppe Roncalli era pobre –i germà de dotze- i va voler viure i morir dignament pobre.

I, sobretot, diuen que va ser un home de pau que pacificava, una qualitat que en les altres esferes de poder de tota condició no sols no abunda, sinó que es combat, perquè per mantenir-se al cim de l’orgull i el poder s’ha de ser agressiu, intemperat i, també, pirata, molt pirata.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.