marginàlies

Sharon Tate, model i actriu nord-americana, va néixer el 24 de gener de 1943 i morí assassinada quan tenia 26 anys i li mancaven dies per parir una criatura, el 9 d’agost de 1969. Com a actriu, participà en tres sèries de televisió i 8 pel·lícules, entre les quals, “El ball dels vampirs” (1967), dirigida pel seu home, el polonès Roman Polanski.

No se la recorda, precisament, per aquesta dedicació a la interpretació –no passà de ser una actriu molt guapa amb força projecció-, sinó per la manera com va morir i les circumstàncies que voltaren el seu assassinat.

La nit esmentada del 9 d’agost de 1969 quatre membres de la “família” de Charles Manson, un grup criminal, curt i ras, entraren a casa de Sharon Tate i mataren, a més de l’actriu, Steven Parent, Jay Steven, Abigail Folger, i Wojciecg Frykowski. El grup dels assassins estava format per Charles “Tex” Watson, Patricia Krenwinkel, Linda Kasabian i Susan Atkins.

Inicialment, Susan Atkins va confessar que havia mort Sharon Tate desoint el seu prec per salvar el fill que havia de néixer. En el judici, Atkins va relatar que, lluny d’escoltar els seus precs, insultà l’actriu i li digué que no tenia cap sentiment vers ella, que moriria com es mereixia. Ans a venir es retractaria d’aquesta declaració. En el judici, com els altres tres companys de sang, varen ser condemnats a mort, pena que fou commutada per cadena perpètua en anul·lar-se la pena de mort a Califòrnia el 1972. Morí el setembre de 2009.

Hollywood (la “Meca” de la cinematografia, es diu, que sempre ha tengut els peus de fang per molt que ho dissimuli a cops d’efectes especials), se sentí força ferida en el seu glamour i en la seguretat de les seves deesses i déus per aquesta massacre i els mitjans de comunicació grocs que engroguen no trigaren gens a carregar les tintes sobre les persones assassinades parlant sense embuts d’orgies sexuals, drogues de tota casta i calibre, i rituals màgics que, a la seva manera, convocaren els assassins. Com es diu ara, guanyaren el relat i per molt que anys després, molts d’anys després, es conegués la veritat, que sempre és voluble, Steven, Jay, Abigail, Wojciecg i Sharon segueixen passant per viciosos depravats.

Culpabilitzar la víctima és tan vell com l’odi entre germans.