marginàlies

La mare mai no mor, sempre
és mar vegetal on germinen
la rosada, la boira
i la tempesta d’odi incontinent.
La vida desafia els deserts de silencis
i les flors sobre les tombes escriuen
la memòria dels ossos
tot proclamant que els sepulcres
protegeixen l’existència.
El plaer fa cobrar seny
i coneixement, diu l’epitafi
de la sepultura sense nom,
la que fa de refugi
a la lluerna que es pinta
els llavis i a la dama
dels peixos quan la mar
que no vol ser mare s’amotina.