marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de maig de 2019
0 comentaris

LA MAR AMOTINADA

La mare mai no mor, sempre
és mar vegetal on germinen
la rosada, la boira
i la tempesta d’odi incontinent.
La vida desafia els deserts de silencis
i les flors sobre les tombes escriuen
la memòria dels ossos
tot proclamant que els sepulcres
protegeixen l’existència.
El plaer fa cobrar seny
i coneixement, diu l’epitafi
de la sepultura sense nom,
la que fa de refugi
a la lluerna que es pinta
els llavis i a la dama
dels peixos quan la mar
que no vol ser mare s’amotina.

COSTOS
14.12.2010 | 8.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.