marginàlies

Si tots els crims o els delictes són intolerables en una societat que es diu democràtica i en un estat de dret, parlar de tolerància zero en referir-se als casos de pederàstia de part de capellans, bisbes i cardenals de l’Església catòlica, apostòlica i romana, em sembla condescendent i tot: els delictes i crims s’han de perseguir, sigui qui sigui qui els comet, s’han de jutjar i s’han de sentenciar. D’això i del cas de l’exrector de Can Picafort, Pere Barceló Rigo, parlàvem amb Jaume Santandreu de bon matí, a punt de tocar les set del matí a Can Gazà, mentre els hostes del casal acabaven de fer el primer àpat del dia.

Pere Barceló Rigo ha reconegut públicament que va abusar i va violar una desena de vegades una nina de 10 anys, escolaneta de la seva parròquia. El reconeixement explícit dels fets i la seva participació ha comptat com a atenuant de la pena i, per això, la condemna a presó ha quedat en 6 anys.

Amb Jaume Santandreu dèiem que, més enllà de la pena que s’ha imposat a l’exrector –tanmateix tota pena és poca per un crim d’aquesta naturalesa- allò que queda –i hauria de quedar per sempre més- d’aquest judici és el reconeixement dels fets –tan escruixidors com abominables-  la qual cosa retorna la víctima a la realitat, que és tant com dir a la vida. Durant una eternitat, la víctima –a qui un malànima li va trencar la vida quan encara havia de descobrir què era viure- va haver de respirar un aire tòxic i viure una realitat que no era la seva. Per tant, la resolució d’aquest judici és més, molt més!, la restitució de la dignitat de la víctima; del seu nom, del seu bon nom, que no la condemna d’un crim gairebé de lesa humanitat.

Tant de bo aquest judici servís perquè les persones –infants, joves o adults- sotmeses  a la violència d’una altra trobessin les forces necessàries per plantar cara. I per ser més vigilants; i per tenir clar que les víctimes no tenen ni veu per cridar i per això les hem de sortir a camí. Tant de bo que tots, en el nostre dia a dia, fóssim zero tolerants amb qui envaeix o vol envair la nostra voluntat.