marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de setembre de 2012
1 comentari

LA BEATA, EL DIMONI I EL PRESIDENT

Em deia ahir Mateu Mates, Xurí, que avui les vileres i els vilers netegen els carrers per on passà la Beata i el dimoni gros trencant-li les olles, però que solen deixar qualque test per les voreres en senyal de sentiment i per tal de testimoniar la festa que s’hi celebrà. Fins aquí arriba l’arrelament de la processó que es manté ininterrompudament des de fa dos-cents vint anys. 

El batle viler, Miquel Cifre, a la processó d’ahir hi convidà expressament distintes persones o representants d’institucions que s’han destacat per la defensa de la llengua de tots els illencs, que no és altra que la catalana, i dels drets lingüístics que se’n deriven; llengua i drets que han estat a bastament agredida i conculcats des que José Ramón Bauzá presideix, fa quinze mesos, el Govern de les Illes Balears. Així, tocaren comparació a Santa Margalida el president de l’associació Jubilats per Mallorca, Maties Oliver; Jaume Bonet i Tomeu Amengual, que protagonitzaren una vaga de fam pel català; el Pare Francesc March; el professor i cantant Biel Majoral; el pregoner de les Festes de la Beata d’enguany, Mateu Matas, Xurí; el batle de Manacor Antoni Pastor; i servidor, com a president de l’OCB.

Molts mitjans de comunicació consideraren morbosa la constitució d’aquesta comitiva, al capdavant de la qual hi era el president Bauzá, que arribà a l’Ajuntament viler acompanyat d’una xiulada prou rigorosa. Però en aquesta clara manifestació de rebuig a la política lingüística del govern de JRB s’hi concentrà tot, car la Beata, ahir, comptava molt més que el president i els seus greuges constants. Dissortadament, el president que no ho vol ser, no farà res, absolutament res, per evitar els moments i els llocs adients per a manifestar en forma de cridòria la no acceptació del seu antiillenquisme integral. 

Molts llaços quadribarrats entre els components de la desfilada i els dimonis, prova inequívoca que ningú no renuncia a fer palesa la seva disposició a no donar mai el braç a tòrcer en la preservació, difusió i prestigi dels signes que ens identifiquen com a poble.

Un diari cavernós diu avui que Santa Margalida, amb tantes banderoles i llaços quadribarrats, catalanitzà les festes de la beata, com si això fos una màcula i no una simple tautologia.

CAPDEFLIBLONANT
27.08.2023 | 7.07
LA NIT ES DEIXA ANAR
23.06.2010 | 2.56
MANDREJARÀ, L’ALBA?
09.02.2021 | 5.08

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.