marginàlies

Ahir, dia 25 de febrer, a les dues de la matinada segons el diari “La Almudaina”, va fer 92 anys que morí Joan Alcover. Són anys i en nombre no gens de vasa, però és un bon moment per seguir fent present un dels nostres més grans literats.

I aquesta dada és el millor pretext per recordar que enguany se celebren el 100 anys de l’edició del seu recull “Poemes bíblics”, el darrer que va ordenar. A parer de Maria Antònia Perelló Femenia, “Poemes bíblics” és l’últim llibre del poeta, en el qual palesa l’acompliment final del seu itinerari poètic, expressat amb una intensa serenitat, on el sentiment de la paternitat s’harmonitza al costat de la penetració del paisatge. Ara, però, ens trobam davant una lírica tardoral que representa unes tonalitats més serenes i escultòriques que els de “Cap al tard”, perquè el poeta ha superat la tragèdia familiar a través de la Poesia i ha arribat a una harmonia espiritual”.

I tanmateix, com segueix dient Perelló (Poesia completa. Joan Alcover i Maspons. Edició a cura de Maria Antònia Perelló Femenia, 2006, Pollença, EL Gall editor), “la nit del 6 de març [de 1919] la mort, encara no assaciada, segà la vida dels seus fills, Maria a Mallorca i Gaietà a Barcelona”.