marginàlies

Sentir simfònicament i en directe Blaumut equival a sentir-los complets, això és, com cal i com es mereixen les seves cançons i obres instrumentals. Si, a més, els sents així al Palau de la Música, els efectes es multipliquen i magnifiquen. I si, per afegitó, els acompanya la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, tot s’envola i penetra endins alhora. Per això, el concert d’anit en aquest indret, programat en el marc de la celebració del desè aniversari del grup, va ser memorable i d’alt voltatge emotiu. La comunió que s’establí just començar el concert entre Blaumut, la JOSB i el públic feu palès que tots teníem ganes de fruir, d’assaborir cada peça i d’exterioritzar el goig fins a l’eufòria.

Em sent cos sideral menut, molt menut, de l’espai sideral Blaumut des que començaren deu anys enrere, des de l’instant que em prengué molt fort “Cartes de l’orient”, la primera cançó que vaig sentir d’ells inclosa en el seu primer disc “El primer arbre del bosc”. A partir d’ella em vaig creure capaç de calcular la corba i el radi del mar i gràcies a ella i amb el vistiplau dels Blaumut em consider germans seus de música, una germanor que com més va, més s’apregona.