marginàlies

Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern de les Illes Balears, va dir en seu parlamentària dijous passat dia 10 que ni ella ni la directora general de Política Lingüística han de dir a IB3 que ha d’aplicar el català normatiu perquè els seus responsables “saben que han de complir la llei”.

D’altra banda, l’actual director general d’IB3, Josep Codony, a començaments de mes, demanà a Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears, que aquesta institució acadèmica tornàs a assumir la responsabilitat de coordinar el model lingüístic de l’ens públic de comunicació.

I tanmateix, avui mateix, diumenge 13 de setembre, la informació d’esports d’IB3 televisió en el seu informatiu del migdia, seguia bretolejant lingüísticament, ben lluny de la normativa que necessàriament haurien de seguir els professionals responsables.

Aquesta estranya situació, inexplicable per a qualsevol bon entenedor i, per això, gairebé delirant, si res ni ningú no hi posa remei, pot acabar eternitzant-se perquè és probable que els professionals corresponents de la televisió pública, la de tots en teoria, esperin que algú amb autoritat els digui que han de tornar a la regularitat lingüística. De la mateixa manera que una altra autoritat –aquesta sí sense cap escrúpol- els digué que els informadors dels esports i del temps meteorològic havien de ser lingüísticament diferents als seus altres companys.

Ves per on, però, ningú inferit d’autoritat no dirà als professionals de la televisió de tots els illencs –encara que sembli una botilada- que han de deixar de fer el ridícul.

Esperança Camps no vol interferir en la gestió de l’ens i fa ben fet, però convé no confondre responsabilitat amb interferència o ingerència. Vull dir que tant ella, la consellera, com la directora general de Política Lingüística han de vetllar perquè es compleixi escrupolosament tant la Llei de Normalització Lingüística com la Llei de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, i prendre les decisions que calguin perquè aquest compliment sigui efectiu. I d’aquesta responsabilitat, tant Esperança Camps com Marta Fuxà, la directora general de Política Lingüística, no en poden escapar.