marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 de juliol de 2013
0 comentaris
L’HONORABILITAT EN DESTRET
L’expresidenta del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar, ja és a la presó. Francesc Buils, que va ser conseller de Turisme de les Balears (2007-2008), hi entrarà demà i Miquel Nadal, també conseller de Turisme (2008-2011) i regidor de l’Ajuntament de Palma, els farà companyia la setmana que ve. Tots tres eren destacats membres de la desapareguda Unió Mallorquina (UM) i al centre penitenciari de Ciutat hi trobaran Bartomeu Vicens, company de partit, que va ser conseller executiu de Territori del Consell de Mallorca i diputat al Parlament de l’arxipèlag.
L’ingrés a la presó de Maria Antònia Munar culmina un procés judicial amplificat a bastament pels mitjans de comunicació i especialment tractat a la mala per la premsa més recalcitrantment carpetovetònica per ser la fundadora d’un partit que es deia mallorquí, i que volia servir davant de tot l’illa. Així, veure Munar entre reixes satisfarà d’allò més la caterva excessiva d’opinarires mesetaris que des de fa anys l’assimilen a la podridura política; i ja que hi són, hi fiquen els partits de no obediència estatal.
Val a dir que el mateix Suprem que ha confirmat la sentencia a Munar, ha rebaixat substancialment la condemna a Jaume Matas, expresident de les Illes Balears, de sis anys de presó a nou mesos, motiu pel qual eludeix, per aquesta causa (n’hi queden moltes!), l’ingrés a presó. Matas presidí el Govern de les Balears, encapçalant les llistes del Partit Popular, en dues legislatures: del 1996 al 1999 i del 2003 al 2007. A més, del 2000 al 2003 va ser ministre “popular” de Medi Ambient en el segon mandat de José M. Aznar. Aquest vast currículum peper és ben segur que ha comptat a l’hora de la decisió presa pel Tribunal Suprem.
Tanmateix, aquesta alta instància judicial el considera autor d’un delicte de tràfic d’influències. Això vol dir, que confirma que és un delinqüent. I com si hagués aconseguit una victòria importantíssima, Jaume Matas convoca una roda de premsa a un hotel de la Colònia de Sant Jordi, on estiueja. I la convocatòria obté un èxit extraordinari.
Les imatges el mostren com un entrenador de futbol en hores baixes (rere una munió de micròfons àvids d’insubstància i davant el nom cent pics repetits dels espònsors per tal que ocupin tot el fons dels televisors) que, front dels periodistes, celebra que el seu equip hagi perdut per 0 a 1 quan tothom posava messions per un 0-6. I presenta la derrota –la pèrdua dels tres punts que el condemnen a baixar de categoria- com si fos una victòria aclaparadora. Inaudit.
“Sempre he cregut que el temps i la justícia posarien les coses al seu lloc i farien que la veritat s’imposàs“, digué sense despentinar-se. I la seva veritat, ho sap prou bé l’expresident, és ben probable que només rellueixi en tot el seu esplendor quan també ingressi a la presó.
Val a dir que el mateix Suprem que ha confirmat la sentencia a Munar, ha rebaixat substancialment la condemna a Jaume Matas, expresident de les Illes Balears, de sis anys de presó a nou mesos, motiu pel qual eludeix, per aquesta causa (n’hi queden moltes!), l’ingrés a presó. Matas presidí el Govern de les Balears, encapçalant les llistes del Partit Popular, en dues legislatures: del 1996 al 1999 i del 2003 al 2007. A més, del 2000 al 2003 va ser ministre “popular” de Medi Ambient en el segon mandat de José M. Aznar. Aquest vast currículum peper és ben segur que ha comptat a l’hora de la decisió presa pel Tribunal Suprem.
Tanmateix, aquesta alta instància judicial el considera autor d’un delicte de tràfic d’influències. Això vol dir, que confirma que és un delinqüent. I com si hagués aconseguit una victòria importantíssima, Jaume Matas convoca una roda de premsa a un hotel de la Colònia de Sant Jordi, on estiueja. I la convocatòria obté un èxit extraordinari.
Les imatges el mostren com un entrenador de futbol en hores baixes (rere una munió de micròfons àvids d’insubstància i davant el nom cent pics repetits dels espònsors per tal que ocupin tot el fons dels televisors) que, front dels periodistes, celebra que el seu equip hagi perdut per 0 a 1 quan tothom posava messions per un 0-6. I presenta la derrota –la pèrdua dels tres punts que el condemnen a baixar de categoria- com si fos una victòria aclaparadora. Inaudit.
“Sempre he cregut que el temps i la justícia posarien les coses al seu lloc i farien que la veritat s’imposàs“, digué sense despentinar-se. I la seva veritat, ho sap prou bé l’expresident, és ben probable que només rellueixi en tot el seu esplendor quan també ingressi a la presó.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!