marginàlies

Diuen les cròniques que el primer Dia Internacional de la Dona es va celebrar el 19 de març de 1911. Tanmateix, aquesta data és conseqüència de dues celebracions anteriors: l’any 1909, el Partit Socialista dels EUA, el 28 de febrer, celebrà a tot el seu territori el Dia Nacional de la Dona. L’any següent, el 1910, la Internacional Socialista internacionalitza aquest dia en homenatge al moviment a favor dels drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. Sis dies després de celebrar aquest primer Dia, el 25 de març de 1911, l’incendi de la fàbrica Triangle, de Nova York en el que hi moriren 140 treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves, fa que aquesta diada es fixi especialment en les condicions laborals de les dones.

L’ONU, enguany, dedica la diada a “Habilitar la dona camperola. Acabar amb la fam i la pobresa”. Raons no en manquen, ja que les dones rurals representen un paper fonamental en les economies tant dels països en desenvolupament com dels desenvolupats. Aquestes dones suposen el 43% de la mà d’obra del camp, percentatge que, a certs llocs, pot arribar al 70%. L’ONU, a més, adverteix que la desigualtat entre els generes i l’accés limitat al crèdit, la salut i l’educació són les principals dificultats que encaren les dones rurals. Es calcula que el 60% de les persones amb fam crónica són dones i nines. La crisi alimentària i econòmica, juntament amb el canvi climàtic, no fan més que agreujar la situació.

En el nostre entorn, aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora ha de servir, almenys, per tenir present que, ara mateix, a l’estat hi ha 2.358.834 dones en atur, un 8,2% més que fa un any. Per això, cal exigir atenció extremada tant en els processos de selecció a l’hora d’accedir a un lloc de treball com a la igualtat d’oportunitats. Encara avui, els percentatges de dones en atur (23,32%) superen al dels homes (22,45%). Encara avui, no hi ha plena equiparació salarial. Encara ara, la dona és percebuda per a molts com a mà d’obra barata… o regalada.

I treballar decididament contra els prejudicis i els estereotips vers les dones que no acaben d’eradicar-se. Per no parlar de les agressions –en tots els àmbits- que no minven ni cessen; ni de les segregacions en altres tants camps. Fins que no sigui vergonyant per tothom maltractar, on i com sigui, una dona, no hem d’aturar. I el camí, en aquest sentit, sols ha començat.