En algun paper escondit o potser
tatuat amb sang en algun clatell
que es prepara per estrenar calfreds,
està escrit en vers que la mirada
es la clau de volta del benestar,
de l’anar nets i vius: com més endins
hom pot mirar, com més a plaer
hom pot aviciar el mirar àvid,
comissari i disciplinat, més
es desboquen els corsers d’aquesta
oradura que es fa dir felicitat,
d’aquesta bonaventura
que s’escarrassa a fer-se alè
com l’escarràs fendint la carn
més tendra i alliberada de dubtes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!