marginàlies

Els plataners acabaran de desfullar-se aviat, bon senyal. Per molt que ho neguin els apologetes del desconeixement i la incultura, el canvi climàtic ja ens passa factura i si no canviam dràsticament d’hàbits ho pagarem molt car i ben aviat. De seguir així, els que ara sobrepassam la cinquantena deixarem als que ens sobreviuran un planeta literalment de merda.

Avui és sant Sirici, per cert, un d’aquests sants poc coneguts -per a mi desconegut del tot- que desperten la curiositat que sol tirar a interès superficial, tanmateix. Le santes i els sants han comptat molt, en la història vella i no tant de la humanitat, per molt que d’ells i d’elles en coneguem més les llegendes i els misteris -necessaris per a la seva exaltació- que no la història veraç. De sant Sirici, per exemple, sabem que va néixer a Roma cap a l’any 334 i que va ser Papa des del 384 fins al 399, any en què va morir també a Roma.

Succeí en el papat a sant Damas I, sent en 38è Papa, i les seves famoses cartes, dels primers decrets papals que es conserven, se centren especialment en la disciplina religiosa i inclouen decisions sobre el baptisme, la consagració, l’ordenació, la penitència, i la continència. El primer decret conservat sobre el celibat dels preveres el signà Sirici en una carta que adreçà al bisbe Himeri de Tarragona, precisament, l’any 386. També va afirmar l’autoritat papal del bisbe de Roma, que actuava com a sobirà de tota l’Església occidental, acompanyant els seus decrets amb amenaces de sancions contra els que les contravenien. Altrament va decidir que cap bisbe no podia ser consagrat sense el coneixement de la Seu Apostòlica.

15 anys de papat ben aprofitats, si va dir ver. Sant Sirici no anava de bromes i ho volia tot lligat. I això que no coneixia la malaltia que hem provocat al clima.