marginàlies

Els meus preceptors ja han escrit la carta als Reis: el major la va escriure per a ell i per al seu germà, el meu preceptor menor. (De passada i encara que no digui gens amb el que vaig a dir, els Reis, que són màgics, als adults ens podrien fer arribar una antologia de les cartes manuscrites que reben, en tractar-se d’una mena de literatura que bé mereix un estudi rigorós).

Els preceptors, altres anys, per aquestes saons, si paraven bé l’orella podien sentir potades llunyanes de cavalls o camells de la caravana que s’apropava. Enguany, i per efectes de la COVID-19, no se sap encara com s’ho faran, els Reis, per fer-se presents, però ells no pateixen, que per qualque cosa són màgics i tenen resposta per a tota mena de preguntes i diferents plans per superar les contingències més inversemblants. Estan ben segurs, vaja, que rebran regals que, per efecte de la crisi de la gran crisi, hauran de ser menys que anys passats per poder-ne repartir-ne a tots els nins. I no els costa gens, per aquesta raó solidària, rebaixar les expectatives.

De fet, les criatures probablement siguin les que pitjor paguin –exceptuant els afectats pel virus i els que hi ha deixat la vida- els estralls de la pandèmia i són els que millor accepten les servituds que se’n deriven: fins no fa res tenien els parcs clausurats, a l’escola juguen amb els que poden jugar, no amb els que volen; cada dos per tres es renten les mans; els que tenen més de sis anys van ben emmascarats i ho porten amb un aplom que ja voldrien els adults, molts dels quals desafien irresponsablement totes les normes.

I així i tot, com deia, estan intrigats per veure com  s’ho faran els tres venerables Reis per portar-los els regals en temps de crisi i estretors de tota mena. I mentre esperen, el preceptor menor s’ha posat a jugar a què era Rei, però abans de lliurar els regals, ha dit que si era Rei havia de tenir caramels per tirar als que els reben. I no s’ha acabat de creure que no hi hagi cavalcada, enguany.