marginàlies

La ministra espanyola de turisme no ha dubtat a qualificar d’espectacle meravellós l’erupció del volcà de La Palma; ni de presentar-lo, gairebé, com una esca ben suculenta per cridar turistes. Li han importat ben poc les deu mil persones que han hagut de ser evacuades i la destrucció de cases, conreus i altres infraestructures.

Ja n’hi ha que deuen pensar com fer emergir un volcà a part o banda per aixecar-hi a dos pams un complex turístic. (Per cert, la confusió generada entre Palma, La Palma i Las Palmas a l’hora de localitzar el volcà ha estat malauradament tan espectacular com l’erupció. No ens hem d’estranyar si demà arriben a Palma turistes que demanin on tenim el volcà. Ni que algun promotor turístic, enlloc de dir-li que s’ha equivocat d’arxipèlag, vagi i en posi un, de volcà, en el Teix o en el Puig de sa Rateta, per posar dos exemples).

I la ministra, tanmateix, no ha fet més que palesar el sentiment majoritari: l’enlluernament davant l’espectacularitat, la grandiositat; l’admiració embadalida front del git de foc de la terra i la llengua incandescent, que no s’atura davant res, anant a set-cents cinquanta metres per hora i a mil setanta-cinc graus de temperatura. Molts dels turistes que en aquest moment són a La Palma no voldrien de cap manera que els evacuassin per no perdre’s l’espectacle i poder-ho contar; per ventura tots pagarien molt per quedar-se. Poc importen les conseqüències d’aquesta erupció.

Quelcom semblant passa davant la mar quan s’encabrita, que bocabada i atrau hipnòticament. No s’atén el mal que pugui fer, almenys en primera instancia. Com els grans incendis contemplats de nit, talment com va fer Neró, diuen, davant l’incendi de Roma que ell va ordenar. I encara podríem anar una mica més enllà i mesurar la fascinació immediata que provoquen els efectes devastadors provocats per qualsevol fenomen natural, cicló, huracà o terratrèmol.

La humanitat és així i no n’hi ha d’altra; i no es pot desdenyar la idea que ja no en sigui possible una altra. Fins fa dos dies, com aquell qui diu, les execucions eren públiques i les criatures es posaven a primera fila. I a cap no hi cabia una agulla.