marginàlies

El temps no està boig: l’hem fet embogir, no li carreguem només a ell aquest mort com fan els maltractadors amb les seves víctimes. Que el temps segueix una mena de camí o de sentit que mai no aconseguirem capir, és ben evident; que el temps va fent sense importar-li gens la vida de les criatures, des dels éssers invisibles al destructor homo sapiens, encara ho és més. Però que la nostra cobdícia homicida contribueix a fer la terra i el temps inhabitables ho dicta la realitat més aclaparadora per molt que els terraplanistes i altres capsigranys ho neguin, com neguen que aquesta negació no sigui interessada.

Avui que és el Dia Mundial del Medi Ambient ho hauríem de tenir molt clar, que els humans destruïm la naturalesa des que descobrírem la consciència; des que ens sentírem els reis dels animals i des que imposam la nostra pretesa superioritat, el nostre eixelebrat domini.

Cal que tenguem en compte tostemps que el nostre benestar humà mai no es pot fonamentar sobre el càstig a la naturalesa, a costa del patiment o el malbaratament del planeta que no només és el nostre, que el compartim amb els vuit milions d’espècies animals, aproximadament, i el prop del milió d’espècies vegetals.

És tan elemental, aquest fil de pensament, que fins i tot avergonyeix qui l’exposa. I tanmateix és l’ésser humà qui  ha emproat el planeta terra cap a l’extinció i d’aquesta determinació no hi ha res ni ningú que l’aparti.