marginàlies

Enveja amb ràbia qui no oblida cap cara, qui es recorda de tot, dels detalls més determinants per retornar amb seguretat els records a la realitat. I més qui reconeix totes les olors, velles i noves, i sap definir-les, i les dates que hom espera que es recordin sempre. I encara més qui recorda poemes sencers de poetes principals o marginals i els recita amb la convicció necessària per impressionar qui l’escolta; i qui de cada lectura en reté la substància que fa emergir de sa memòria en el moment just. I, sobretot, enveja fins a les arcades els que poden entrar posant peu fiter en una pel·lícula experimental on mai no és de dia i la claror una absurda exigència del guió, i la pot aplaudir amb raons.

I tanmateix, es diu tot seguit, amb aquests recursos que aparentment afermen i fan fora manta inquietuds i dubtes, no aconsegueixen mirar la por als ulls ni posar en solfa les realitats que mai no podran fer part dels somnis.