marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de desembre de 2014
0 comentaris

EL TACTE DELS SOMNIS

Els cors no tenen ombra i els que el porten
net tenen proscrita l’aigua i la terra.
Cap cel bíblicament anunciat
ens cal per desvergonyir la tendresa
i la fortor de les emocions,
perquè viure amb correcció ens aboca
a una mort gebradorament indigna.
Els somnis s’esmunyen però el seu tacte
ens transforma en el cervell dels desitjos,
en la fornal per trempar les lascívies.
No sabem on van a raure els delers
que no acomplim, però sí on s’amaguen
els que cal desbrossar i transitar.
Els que va compondre Bach, per exemple.
Johann Sebastian va omplir el silenci
de bellesa i de cors de veu netíssims.
Bach pensà i va donar forma al vuitè
dia de la creació, car Déu
no era gens harmoniós amb les coses.
La vida sense Bach és pura estafa
i amb ell la mort pot semblar una impostura
per molt que no es digui en cap escriptura.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.