Els cors no tenen ombra i els que el porten
net tenen proscrita l’aigua i la terra.
Cap cel bíblicament anunciat
ens cal per desvergonyir la tendresa
i la fortor de les emocions,
perquè viure amb correcció ens aboca
a una mort gebradorament indigna.
Els somnis s’esmunyen però el seu tacte
ens transforma en el cervell dels desitjos,
en la fornal per trempar les lascívies.
No sabem on van a raure els delers
que no acomplim, però sí on s’amaguen
els que cal desbrossar i transitar.
Els que va compondre Bach, per exemple.
Johann Sebastian va omplir el silenci
de bellesa i de cors de veu netíssims.
Bach pensà i va donar forma al vuitè
dia de la creació, car Déu
no era gens harmoniós amb les coses.
La vida sense Bach és pura estafa
i amb ell la mort pot semblar una impostura
per molt que no es digui en cap escriptura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!