Avui fa 45 anys de la massacre de Gasteiz (o Victòria): l’assalt de la policia espanyola, el 3 de març 1976, a l’església de San Francisco d’aquesta Ciutat en la que se celebrava una assemblea de treballadors, principalment del sector metal·lúrgic, per tal de formar una taula de reivindicació comuna. El dictador sanguinari havia mort feia tres mesos i dies, però seguia governant. El ministre de la Governació d’aleshores, responsable dels operatius policials, era Manuel Fraga Iribarne i el Ministre de Relacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa.
La dita «Policia Nacional» disparà primer gasos lacrimògens als concentrats, que estibaven l’església, i immediatament després els dispararen més de tres mil bales. Hi moriren Pedro María Martínez Oci, de 27 anys; Francisco Aznar Clemente, de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro, de 19 anys; José Castillo de 32 anys, i Bienvenido Pereda, de 30 anys. Més de 150 varen ser ferits. Ningú no ha estat jutjat per aquests assassinats.
No oblidem mai aquests noms i ens farà bé, adesiara, tornar a sentir «Campanades a mort», de Lluís Llach, que els homenatja.
Manuel Fraga morí a Madrid el 2012, als 90 anys, i, com a responsable d’aquest assalt, mai no va ser ni investigat. Rodolfo Martín Villa (1934), tampoc. L’octubre de l’any 2014, la jutgessa argentina María Servini dictà una ordre internacional de detenció contra ell per crims contra la humanitat. L’Estat espanyol no l’ha lliurat i tampoc no s’espera que el lliuri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, més que començar amb “Avui se celebren” potser fóra millor “Avui fa 45 anys que la PN va massacrar” o “Tal dia com avui, fa 45 anys, la PN va massacrar”
Tota la raó. Ho corregesc tot d’una