marginàlies

Segons les cròniques, avui fa  dos-cents cinquanta-set   anys que morí Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d’Étiolles, duquessa de Ménars, però molt més coneguda arreu per Marquesa de Pompadour, la més llesta i determinant de les amants del rei Lluís XV de França, el “Ben Amat”, rei també de Navarra, copríncep d’Andorra i duc d’Anjou.

Diuen que una vident, sent ella criatura, va endevinar que seria estimada per un rei, ella que a aleshores era filla d’un acabalat, Françoise Poisson, que ho hagué de donar a les cames per corrupte i de Louise Madeleine de La Motte, una dama molt ambiciosa i que va fer de tot perquè la predicció es complís. Malauradament, morí abans que sa filla s’hagués instal·lat a Versalles en unes dependències a tocar de les reials.

Madame de Pompadour, com dic, era llesta, enèrgica, molt culta i bella, i que no dubtà a rompre el matrimoni amb Charles-Guillaume Le Normant d’Étiolles per poder entrar a la Cort de Lluís XV, que l’ennoblí, abans, amb el títol de Madame de Pompadour, en possessió d’un noble que morí sense descendència. Tocava el clavicordi, sabia ballar i cantar molt bé, tractà Voltaire i altres literats abans d’entrar a la cort,  i donà suport al projecte de l’Enciclopèdia de Denis Diderot, a més d’exercir de mecenes a molts d’escultors i retratistes.

Va saber introduir-se en el nucli central del poder francès en mans d’homes de ment esquifida i fer-lo anar per on creía que havia d’anar i no només- o fins i tot no precisament – per les seves manyes en el tàlem reial. Així, sembla que, més que una amant, va ser una consellera reial escoltada, temuda i altament envejada.

I és per aquesta habilitat i sapiència, també per la seva ambició basada en la formació, que s’hauria de valorar la Marquesa de Pompadour, però ja sabem com se les gasta la història contada per la misogínia rampant -i que encara domina- que emfasitza, sobretot, que era l’amant del rei, poc menys que una joguina per a distreure el gorà, carnassa per al lleó, una vulgaritat més sense ventre ni moca. I res més lluny de la realitat.

Morí jove, als quaranta-quatre anys.