marginàlies

En aquest dilluns de setmana amb esquerdes (per mor d’una festa i mitja, perquè la segona cau en dissabte) he recordat que un polític “popular” incombustible d’aquestes illes nostres tan malmenades, en ser demanat per un jutge de què havia parlat per telèfon tal dia a les 8 del matí amb un batlle del seu partit que dues hores després va ser detingut per un cas de corrupció urbanística, va dir que de coses com que “era dilluns i em trobava al meu despatx”. La frase ha fet fortuna, certament, tenint en compte que es temia que el conseller -d’Interior, poca broma- havia anunciat al seu company de partit que seria detingut en breu.

D’això fa sis anys i sis dies, i dels dos protagonistes, el batlle crec que encara és a la presó i el conseller, José María Rodríguez, acaba de ser elegit president del Partit Popular de Palma.

Diuen les cròniques que va ser elegit per un contundent 90,4% dels vots emesos; i que sols acudí a votar el 27,6% dels que ho podien fer. Significatiu. I encara més significatiu és que el senyor Rodríguez està imputat en el cas “Over Marketing”, la branca illenca del “cas Gürtel”. Mal exemple, com a poc, si es té en compte que el Partit Popular va elaborar un codi ètic que el propi impresident Bauzá ha hagut de rebaixar quan el president del Parlament, Pere Rotger, també ha estat imputat en el mateix cas.

La turpitud i la torpor dels governants ens està emmalaltint com a civilitat. A més de ser incapaços d’acarar els reptes de la confusió global i l’empobriment galopant i en tots els ordres des d’un posicionament ètic -i moral, que tant agrada als neocon– irreprotxable, no dubten a recórrer a la mentida i a la por per imposar les seves finalitats ideològiques que se situen als antípodes del bé comú.

Sort que aquest dilluns em deixa encesos dos brins de sàndal. El primer: Agustí Villaronga prepara una nova pel·lícula, “El rei de l’Havana”. Diu Agustí que “la història passa als anys 90, just quan va caure el bloc soviètic i els embargaments a Cuba varen tenir unes greus repercussions sobre la vida quotidiana de la societat cubana“. Diu també que mira de prop “Los olvidados”, de Luis Buñuel, que ja té seixanta-dos anys i sembla treta del forn. Caldrà atendre aquest viatge de Villaronga amb els habitants dels marges i amb l’instint de supervivència en hàbitats àrids, foscos, bestials. Llàstima que haurem d’esperar massa per fruir-ho.

I el segon: a partir d’avui Jaume Santandreu oferirà diàriament un capítol de la seva darrera obra, “Deu meu!”, en el seu bloc: http://jsantandreuisureda.blogspot.com.es/. Bona teca!