marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 d'abril de 2011
0 comentaris

EL CATALÀ, AMB LA CAMISA A L’ESQUENA?

De les dades del Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura sobre els Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010” (www.fundacc.org) se’n  poden extreure manta conclusions. I no crec anar gaire errat si dic que, al final, tots acceptarem que el català, arreu del seu àmbit territorial i com tots intuïm, gaudeix d’una mala salut de ferro; que ha guanyat molt en prestigi, però que l’ús social flaqueja a les totes i a totes bandes. Val a dir que és l’estudi sociolingüístic sobre el català més gran que mai s’ha fet atenent la mostra: 31.000 entrevistes.

A més, s’ha fet amb motiu de la celebració del centenari de la Secció Filològica de l’IEC (que el proper dilluns dia 4 ençata els actes commemoratius al Teatre Principal de Palma) i el cinquè del propi Baròmetre. L’anàlisi es basa en les dades corresponents a la sisena onada 2010. Per mi, la dada clau és que el 35% de la població a Catalunya té com a llengua inicial el català, el 53% a les Illes Balears i el 22% al País Valencià. Així, el 32% de la població dels territoris de parla catalana té com a llengua inicial el català. Acte seguit ve la segona dada important, la que indica que la capacitat d’entendre, parlar i escriure el català en els territoris catalanoparlants ha millorat de manera general en els últims 23 anys, la qual cosa indica la bona feina que s’ha fet en l’àmbit escolar, sobretot. I la tercera, que tots els habitants dels Països Catalans sabem parlar i escriure el castellà; en canvi amb el català, el grau de coneixement és més irregular: el 95% l’entén, però només un 77% el parla i un 60% l’escriu. I és aquí on crec que s’ha d’insistir: el català, per coneixement, s’ha de sentir molt més del que se sent arreu. Segons les dades, en el Principat, el 55% de la població té el castellà com a llengua d’identificació i el 39% el català. Això no obstant, el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació. En concret, el català com a llengua d’identificació ha guanyat 263.000 persones. I amb el percentatge tan abassegador de població que entén el català, n’ha de guanyar encara molts més. D’habitud, tots ens hem d’expressar en català. Així, cal augmentar la fidelitat en l’ús corrent del català, l’única manera efectiva de seguir seduint les persones que s’incorporen a les nostres  dinàmiques relacionals. Tanmateix, sabem que mentre el coneixement, la promoció i l’ús de les llengües distintes al castellà es topi amb la incúria i els obstacles de l’estat, la tasca conscienciadora dels catalanoparlants seguirà sent tan inexcusable com exigent. Per això, en aquesta responsabilitat, no es permet cap renúncia, per minsa que pugui semblar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.