marginàlies

Disposat a escriure un text que vull que faci prou efecte; havent ordenat les idees que fa dies que faig voltar i revoltar perquè diguin precisament allò que han de dir i no cap altra cosa, i a punt de passar-les a l’ordinador, de cop, sense fer-ne comptes, com si m’esperàs voltant cantó des de feia estona, top amb l’espòs i l’amant d’”Ernestina total”, un conte d’Antoni Vidal Ferrando inclòs en el seu magnífic “Els miralls negres” (Meterora, Barcelona, 2013):

“Quan tenim tantes coses a perdre, no les podem fer dependre de la nostra capacitat de raonament o de convicció. Just els millors poetes posseeixen el do de posar nom als seus neguits, als seus ideals o a les seves mancances. La resta dels mortals, som tan incapaços de sortir del laberint com d’encertar els nostres discursos. Hi ha paraules que curen i hi ha paraules que cremen; i ben pocs elegits les saben utilitzar en la mesura que cal per no destruir el que estimen o per no beneficiar el que detesten. D’altra banda, com més fondes són les aigües del mal, més difícil és posar-hi remei”.

I en prenc bona nota. I not amb una claror d’abatre braus que no serà fàcil sortir del laberint.