marginàlies

És molt més que encoratjador, en trescar pel món del llibre, trobar un text que t’agrada, d’autor reconegut i que, a més, està fet en una editorial independent, ben arrelada al seu entorn i tocada del bon gust que cal per seduir amb força i raó.

Així he descobert “A la llum del dia”, un conte fantàstic –i de fantasmes- de Kavafis, traduït per Eusebi Ayensa, il·lustrat per Delphine Labedan  i editat per Edicions del Reremús a la seva col·lecció Sensibilitats (www.edicionsreremus.cat).

Ayensa, a més de la traducció, es fa càrrec del pròleg que fita prou bé el text, el situa tant en l’obra com en els interessos de Kavafis;  ens prepara convenientment per acarar el sorprenent conte de l’alexandrí. Un conte que, efectivament, contradiu l’autor que, públicament, havia dit que no tenia “vena de narrador”. En acabat de llegir-lo en vols més; costa acceptar que no n’hi ha més, que és principi i fi, una excepció, un fill únic a qui no te’n queda d’altra que aviciar-lo.

Una feina excel·lent que hauria d’arribar pertot, a tots els racons lletraferits.