marginàlies

Escriu el professor en el seu bloc d’espiral: L’estudi és ple de les primeres pedres que m’han tirat els  nets de culpa. No té res més a dir i, menys encara, a escriure. Reclina el cap en el respatller de la butaca i quan és a punt de donar-se a l’evocació que més mal li fa, corre a cercar les Variacions Goldberg de Bach enregistrades per Glenn Gould el 1981.

Just començar l’ària, es mira els dits i fa com si fos el pianista torontès. Els té poc agradosos, als dits, poc fets per al piano i la interpretació en general, pensa. I les idees s’omplen d’espelmes i temença  d’anòxies. Els anys castiguen, es diu, sobretot quan empudeguen la memòria i la passen per la capoladora de l’oblit. Les mitenes de Gould en les mans de Bach es fan amb les raons del professor i no fa res per evitar les llàgrimes. La culpa és tan neta com el cop del còdol a l’afront.