marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
13 d'abril de 2014
0 comentaris
EL BON VI NO NECESSITA RAM
A Es Cubells, Eivissa, han cremat una vuitantena d’hectàrees posant en evidència la mancança greu de mitjans antiincendis. El president del Consell pitiús ha reconegut que necessiten mitjans aeris oblidant, però, fer referència als mitjans humans que han patit les tisorades bauzanenques.
El ressò mediàtic de la Marxa per l’educació d’ahir encara perdura. Els responsables únics del conflicte escolar (per simplificar, el triangle de la vergonya Bauzá-Camps-Estarellas) es faran els sords i els cecs cofoiament confinats en la realitat virtual en què viuen i pretenen imposar-nos per decret. Ja sabem que el mal ve a quintars i se’n va a unces, però també que no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.
Avui, a Bunyola, el meu poble, no he pogut assistir a l’homenatge als republicans assassinats el 36, que se celebra des de fa 10 anys. Han estat un bon grapat, els pobles que durant el cap de setmana han retut homenatge a aquests homenassos oblidats i silenciats. Recuperar la seva memòria és recuperar la nostra, evidentment.
Avui és el dia del Ram i ja ho sabeu el que diuen els nostres oracles: El diumenge de Rams, el qui no estrena, no té mans.
I parlant de rams, als docents i pares i mares que mantenen les mobilitzacions a favor de l’escola pública universal de qualitat i en català els hauríem de dur amb rams i palmes, això és, tractar-los amb extraordinari mirament, fent-los més festes de les que els feim. Pensant-hi bé, però, el moviment dels docents és com el bon vi, que no necessita ram.
Avui, a Bunyola, el meu poble, no he pogut assistir a l’homenatge als republicans assassinats el 36, que se celebra des de fa 10 anys. Han estat un bon grapat, els pobles que durant el cap de setmana han retut homenatge a aquests homenassos oblidats i silenciats. Recuperar la seva memòria és recuperar la nostra, evidentment.
Avui és el dia del Ram i ja ho sabeu el que diuen els nostres oracles: El diumenge de Rams, el qui no estrena, no té mans.
I parlant de rams, als docents i pares i mares que mantenen les mobilitzacions a favor de l’escola pública universal de qualitat i en català els hauríem de dur amb rams i palmes, això és, tractar-los amb extraordinari mirament, fent-los més festes de les que els feim. Pensant-hi bé, però, el moviment dels docents és com el bon vi, que no necessita ram.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!