marginàlies

Ahir horabaixa, en el claustre de sant Domingo d’Inca es lliuraren els divuitens Premis de Maig, que convoca i atorga la delegació inquera de l’Obra Cultural Balear. Hi corria aire ben fresc, al claustre, i el posat dels nombrosos assistents evidenciava el pes de d’esperança. Aquest és el text que hi vaig llegir.

Autoritats, premiats, oceberes i ocebers d’Inca i d’altres indrets de Mallorca, amigues i amics.

Ja són 18 les edicions dels Premis de Maig que l’OCB d’Inca convoca i atorga, i que reconeixen l’esforç i la dedicació exigent d’entitats i particulars a la cultura i a la llengua catalanes. No cal que us digui que aquest llarg recorregut ininterromput, aquesta majoria d’edat dels guardons, enorgulleix i prestigia la nostra entitat.

Abans de res, cal donar l’enhorabona als premiats i dir-vos que la gent de l’Obra Cultural Balear difondrem arreu el vostre exemple perquè som ben conscients que a través de l’estudi, la docència i la creativitat que vosaltres representau, ens podrem alliberar de tota mena d’esclavatges.

I parlant de servilismes, encara no fa una setmana, la ciutadania de les Illes Balears decidí democràticament acabar amb quatre anys de setge als nostres drets lingüístics, de menyspreu a la nostra cultura i  d’ultratge als nostres símbols identificatius. Des de diumenge passat, dia 25 de maig, s’ha fet fora de les nostres principals institucions públiques el despotisme, la desraó, el menyspreu, l’agressivitat, el salvatgisme i el descrèdit lingüisticoculturals.

D’aquesta manera, amb el retorn als dominis del seny i de la ciència, entre moltíssimes altres activitats, podrem commemorar amb tota la responsabilitat i aplom el set-setantè aniversari de la mort de Ramon Llull, el primer literat de la nostra llengua. I també, i no menys important, els tres-cents anys de la pèrdua dels nostres drets com a poble en la Guerra de Successió.

La ciutadania illenca ha decidit seguir la senda del coneixement i del prestigi de la nostra llengua i cultura; del nostre país enmig de la mar. Responsabilitat de tots, i no sols dels nostres futurs representants en les administracions públiques, serà que aquest camí no deixi, que es desfermin tots els ordits legals que impedeixen el coneixement, l’ús i la difusió del català, la nostra llengua. I l’OCB, ara com fa cinquanta-tres anys, seguirà treballant incansablement perquè les propietats del nostre poble ocupin el lloc que els correspon per història.

La nostra entitat durant aquests quatre anys d’oprobi no ha dubtat un sol moment a acarar i a denunciar els greuges i atacs despietats en contra del nostre poble. Durant aquest quadrienni nefast, ho ha arriscat tot perquè en el camp sociolingüístic i educatiu hi prevalgués la ciència, el coneixement, el seny i la sensibilitat. Per això vàrem ser perseguits, difamats i ignorats, però a la fi, la força amb què hem expressat públicament i ferma les nostres conviccions, que neixen del saber i de l’estima, s’ha imposat a l’afany destructor dels que ens volen vulgar província. És ara, precisament ara que torna a sortir el sol sobre el nostre petit país, que cobra valor la proclama que l’Obra Cultural Balear fa sempre que pot i el moment ho paga: no hi ha res més noble, més decorós i més responsable que lluitar per mantenir, millorar i enriquir tot allò que hem après i heretat dels que ens han precedit i amb la llengua que ens han llegat.

I és també ara, en aquesta nova hora de la veritat que els que feim part de l’Obra Cultural Balear hem de seguir donant el millor de nosaltres mateixos per la llengua i la cultura que han aportat sentit, forma i ànima a la nostra terra enmig de la nostra mar.

Ara torna a ser l’hora de ser valents, d’exigir allò que mereixem amb la mateixa contundència i responsabilitat com hem acarat els greuges. La nostra força, no ho oblideu, prové de la justícia, dels drets elementals de les persones, de la legitimitat, de la convicció i de l’herència rebuda. Per això, hem de mantenir entera la vigília, hem de mantenir-nos dempeus i seguir mostrant i demostrant la força creadora, adhesiva, cohesionadora i activant del nostre parlar català. La gent de l’Obra Cultural hem de seguir sent els més actius i eficaços agents mobilitzadors a favor dels atributs d’aquesta illa nostra, de l’arxipèlag i de la resta de Països Catalans.

I hem de mantenir-nos ferms perquè hem tornat a demostrar que amb treball constant, sense cap defallença i sense perdre ni el nord ni la compostura, es pot aconseguir tot; tot, absolutament tot, és possible. Hem demostrat una vegada més i ho hem de seguir demostrant amb la mateixa solvència que com més arrelats a aquesta terra nostra estiguem, més i millors constructors d’esperança i llibertat serem.

Enhorabona novament als premiats i a la delegació d’Inca de l’Obra Cultural. I seguiu així, postulant sense descans per la nostra llengua i cultura perquè bé s’ho mereixen.