marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
19 de gener de 2016
0 comentaris
EL BLAU QUE S’ESCAMPA
Turons negres interfereixen
l’agombol del blau que s’escampa
mar endins i enllà de la terra.
Entre el cuir i la carn les llàgrimes
que picapedregen la cara
escondida de la mirada.
A becoll de la complaença
engallinen la pell les ungles
que han d’enamorar la juguera.
El desig, de bocaterrosa,
invoca el cos de carn ardida
que l’ha de fer blau que s’escampa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!