marginàlies

El Port de Sóller, a les hores migdienques d’ avui, festa de l’Assumpció de Maria –o de la Mare de Déu Assumpta-  vessava de gent que prenia el sol, passejava o nedava; o dinava. Els tramvies, el seu emblema des de fa cent-tres anys, mansuetament i silenciosa, anaven i venien estibats de visitants, i la corrua de comerços s’obrien als possibles compradors i a la xafogor. Avui és festa i no cal posar l’ora en l’aparcament públic; com a ciutadà responsable encantat de rebre turistes i passavolants, ho dic a una parella forana que m’ho agraeix amb un somriure que els surt de la cara. A la rada, velers, iots i motores de tota mena  tacaven d’ostentació l’aigua en mirall. L’espai reservat als pescadors es confon amb les terrasses dels restaurants que s’estenen fins a l’aigua, pràcticament. L’olor de bronzejador no respectava la privadesa del restaurant on dinava, fent molt mala companyia al bacallà a la mallorquina, ben fet i bo, que paladejava. Els turons que volten el Port, grollerament atacats pel ciment i la cobdícia, l’enlletgeixen; l’insostenibilitzen, ara que la sostenibilitat plana per sobre de les nostres testes acalades i retudes davant el turisme, i el degraden.  A recer del bater de sol, assaborint el dinar i veient la incessant processó de turistes color de gamba, em demanava com els explicaríem, a aquests visitants sostenibles, que a Mallorca, durant la vuitada de l’Assumpció, solem mostrar amb tota solemnitat els llits de la Mare de Déu Morta -o Adormida o Gitada- voltada d’alfabegueres i bellveures. Es tracta d’una tradició que neix en el segle VII i que es lliga a la vida camperola, ja que en l’equador del mes d’agost la terra descansa, dorm, després d’haver-ne fet la collita i esperant la nova sembra. Pensant-hi bé, a aquesta tradició, no aniria gens malament explicar-la a molts autòctons, que no n’han vist cap mai, de Llit de la Marededéu. En fi, massa gent per fer part natural d’un indret privilegiat.