marginàlies

Tot el dia donant voltes a un conte que barrejava Robert Shumann, Leonard Cohen, Jack l’esbudellador i el carrer de casa en hora matinera, la de pocs cotxes. Tres hores de feina intensa l’horabaixa component el més agradosament possible la història condensada en cinc escapolons de paper. Dos documents de text oberts a la vegada i el diccionari de l’IEC. El primer text amb l’arrancada del conte i el segon amb la narració completa, a punt de corregir per primera vegada.

Sona el telèfon: un amic que fa temps que no veig i que em demana de fer un cafè. No m’hi puc negar. Deso la feina atropelladament. L’amic no passa per un bon moment i davant soscaires d’aquesta mena mai no saps com pots ajudar. L’escolta atenta, tanmateix, és el més eficaç ajut, ni que sigui momentàniament.

Retornat a casa, torn a engegar l’ordinador i en l’arxiu on hi havia d’haver el conte, “L’home de la jaqueta vermella”, hi ha dues frases, només: “L’home de la jaqueta vermella surt de casa amb els auriculars posats. Va a fer feina a peu i fa el camí escoltant els autors que més estima, avui Schumann i algunes fantasies per a clarinet i piano”. Només això.  Amb les presses, me dec haver fet un embolic i el resultat ha estat tan tràgic com es pensava el protagonista del conte. Per espassar-me la ràbia, em ve a trobar Leonard Cohen cantant-me a cau d’orella “Famous Blue Raincoat”, cançó que participava activament en el conte, per fer-me prometre que demà el refaré. I em faig el ronso.