marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 de juliol de 2012
0 comentaris
INJUSTÍCIA PER NECESSITAT
El batle de Palma, Mateo Isern, va interrompre ahir a migdia el plenari de l’ajuntament per dirigir-se als més de cinc-cents funcionaris municipals que es manifestaven a la plaça de Cort contra els retalls generalitzats i contra les tisorades dràstiques al seu salari. És mal de saber si el batle ciutadà va davallar de la Sala de Plens al vestíbul de l’edifici per vergonya torera (que diu molt amb el nervi del seu partit), per consideració als manifestants o per guanyar una portada de diari o de telenotícies que demostràs que ell no s’arronsa per res.
Com sigui, allò més important d’aquesta trobada tumultuosa amb la irritació dels funcionaris va ser el que va dir, segons relaten els mitjans de comunicació: que accepta que les retallades són injustes, però que són necessàries. D’aquesta asseveració mateoisernenca, podem inferir que cal imposar la injustícia per sortir del gravíssim atzucac?
És probable que el traís el subconscient, és clar, i que cregui molt més en la injustícia de les mesures escanyapobres que no amb la seva necessitat. Aleshores, però, perquè no avantposa la seva consciència a les decisions dels caps del seu partit? No va prometre o jurar el seu càrrec per la seva consciència? Ja sé que són preguntes retòriques però tanta crisi, tanta inseguretat i, en certs moments i àmbits, tant de pànic al que encara ha d’arribar, fa que t’agafis a la primera taula de salvació que es presenta.
Es diu a la ciutadania que ha assolit la condició de “classe mitjana” tirant a baixa que ha viscut per sobre de les seves possibilitats; que durant massa temps ha estirat més el braç que la màniga, raó per la qual li toca retallar despeses com sigui, davant la impossibilitat d’augmentar els ingressos. És possible que sigui cert, però amb l’excusa de rectificar a la força aquesta tendència excessivament endeutadora, també s’estan retallant drets, com si en temes de llibertat i de justícia social també haguéssim estirat més el braç que la màniga i ara calgui ser més pobres en drets i més magres en llibertat.
La fallida fraudulenta en què ens trobam ha deixat al descobert tant de cinisme com d’ineptitud, entre d’altres molts vicis. ¿O no és cinisme que un company de partit del senyor Isern, el president del País Valencià, Alberto Fabra, proclami que en el seu primer any al capdavant de la Generalitat valenciana s’ha afanyat a “introduir un canvi de mentalitat en tots els nivells: substituir la cultura de les subvencions per la dels incentius”? ¿Com pot desviar l’atenció de qui l’escolta amb aquest mantra imposat per la cúpula pepera tot passant per alt els fiascos i escàndols econòmics protagonitzats pel seu partit que comanda València ininterrompudament des del juliol de 2002 i que l’ha deixada arruïnada i fins al capdamunt de deutes? I d’ineptitud -passant per alt els set consellers balears al comandament de Bauzá- basta veure el trist paper que fa el tàndem Montoro-de Guindos; o el paperot de Rajoy, sempre rere la mata o davall el llençol de bubota.
La confiança que demana el govern estatal per sortir del forat negre no es pot acceptar mai perquè es fonamenta en l’aplicació sistemàtica de la injustícia, bé que ho ha dit el batlle de Palma Mateo Isern.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!